FASE 2: ANÀLISI DE LA INFORMACIÓ OBTINGUDA | |
Nom sessió | Reflexió de la informació recollida. |
Objectius | Identificar les principals necessitats de l’alumnat. |
Desenvolupament | Exploració i sistematització de la informació recollida. Redacció dels objectius d’intervenció amb l’alumnat. |
Recursos | Lectura atenta de tora la informació recollida. Posta en comú amb els responsables del grup. |
Observacions | Tant les professores implicades amb la classe com jo mateixa vam estar d’acord en els principals objectius a tractar. |
A aquesta segona fase, l'objectiu és ordenar tota aquella informació recollida al llarg del mes anterior. Encara que sembli una tasca simple és terriblement complexa, doncs són molts els esborranys fets, la documentació escrita pels alumnes, les anotacions fetes al llarg de la recollida de la informació, i molt gran la necessitat de ordenar, sistematitzar tanta paperassa.
Per tal de resultar efectiva, una vegada recopilada tota aquesta informació, vaig començar subratllant a cada paper, les diferents idees que sorgien, en diferents colors. Tant dels apunts dels alumnes, com dels esborranys meus fets amb les conclusions després de cada intervenció.
Una vegada acabada aquesta feina, vaig poder establir quines eren aquelles idees que amb més força sortien, i més vegades es repetien, van ser les següents:
- Manca de perspectives reals.
- Desconeixement de les diferents opcions formatives i d’inserció al món laboral.
- Poques estrategies de cara a la presa de decisions.
- Baix autoconcepte i autoestima.
- Sensació pobra de grup.
Les entrevistes personals em van donar informació, però no massa. És complicat per un adolescent obrir-se a una figura no coneguda en aspectes personals.
Com comentava a la publicació anterior, vaig cometre l'error a la planificació a l'hora de dur a terme les sessions, si hagués parlat abans amb les responsables m'hauria estalviat bona part de la feina, ja que elles tenen molta informació dels alumnes, i bona part d'aquesta informació ni me la van facilitar els propis alumnes a mi.
En un primer moment, el que destacaria és la manca d'objectius reals, detectats a la entrevista individual. Han arribat a les PAGM més per ser el camí establert que no per una motivació real. És a dir, pocs saben una vegada realitzades les proves quin serà el Grau Mitjà al que els hi agradaria accedir. Així, han arribat a la preparació de les PAGM per no haver pogut superar l'ESO i ser aquesta l'única via que sel's ha plantejat des dels centres de sortida. Ni molt menys penso que sigui una opció poc apropiada, però hi han casos poc realistes, des del meu punt de vista, que no han tingut en compte els objectius de l'alumnat.
Per exemple, una de les alumnes, li agradaria acabar estudiant Psicologia per dedicar-se a la teràpia sexual. Crec que al seu cas, amb més de mitja ESO aprovada, i ser una alumna amb capacitats d'autonomia, hauria estat un camí més senzill treure-se'n l'ESO a distància mitjançant l'IOC i poder fer després el Batxillerat i accedir a la carrera universitària. L'itinerari que es planteja és fer la PAGM, un GM, la PAGS, un GS i després accedir a la universitat. Em sembla que és una camí massa llarg i costós per arribar a un lloc que ja sap que vol i que podia accedir-hi d'una manera més ràpida a la vegada que més motivadora.
